Feia temps que ho teniem programat, i finalment ho hem fet: pujar el Mont Ventoux (1912 m).
Una de les pujades mítiques del món del ciclisme. Una de les pujades del Tour de France.
I com diu l'Enric ara ja es història.
L'amic Philippe ens va convidar a pasar un cap de setmana a casa seva. No podiem estar millor, situat a Beaumes de Venise molt a prop de Carpentras i Malaucène (punt de partida de l'ascensió al Mont Ventoux per la vessant nord).
Sortim a les vuit en punt del matí, desprès d'un bon esmorzar amb croissants, café i llet que en Philippe s'ha encarregat de preparar-nos.
El temps ens acompanya, ni fred, ni calor, i sense vent que es el més important. Ideal per pujar el Mont Ventoux. No podiem haver escollit millor dia.
 |
| Dentelles de Montmirail |
Enfilem una carretera local poc transitada. No haviem ni fet 3 quilòmetres que ja comença a pujar. Era el coll de la Suzette i el Coll de la Chaine (472 m), tenim unes impresionants vistes a les Dentelles de Montmirail.
 |
| Dentelles de Montmirail |
Camps i vinyes típiques de la Provença-Alps. El bon temps fa que tot sembli més bonic.
Hem triat aquesta ruta per la tranquilitat, el paisatge, i també perquè enllaçarem amb la pujada al Mont Ventoux per la vessant nord.
Potser la més coneguda es la vessant sud, per Bédoin. Nosaltres la baixarem.
Al Coll de la Chaine fem una petita parada. En Philippe ens diu que ja tot es baixada fins a Malaucène. Ell ens feia de suport motoritzat i reporter gràfic.
Ja haviem fet el primer escalfament abans de la pujada de veritat. Anavem tranquils.
Arribem a Malaucène. Tot respira ciclisme. De seguit trobem grups ciclistes que enfilen la carretera cap al cim.
Ens ho agafem amb calma. Son 21 quilòmetres de pujada i amb alguns trams força durs.
Un panell ens indica que entrem al bosc del Mont Ventoux.
Fantàstic. Impresionant.
Les primeres rampes fan treure la llengua, però tranquils.
Tenim que pujar.
Tenim que arribar a dalt.
L'Enric agafa avantatge, em va deixant. Millor cadascú al seu ritme.
Els quilòmetres es succeixen i les rampes també. La senyalització no dona lloc a cap dubte.
Ens trobem ciclistes, cadascú al seu aire. Tothom vol pujar al mític Mont Ventoux. Alguns, però reculen, altres paren, agafen aire.... Jo vull mirar de pujar sense parar, per a mí ja es molt tinguent en compte el poc entrenament que tinc.
Crec que l'important es tenir el cap tranquil i no amoinar-s'hi. Anar fent !!!!
L'Enric va al seu aire. Segur que m'agafara una "minutada"
En Philippe ens va vigilant a tots dos. Ens anima, ens fa fotos, ....
Vinga....Falta poc, fa estona de només fem que pujar i pujar, sense descans....
L'Enric quan es a poc més d'un quilòmetre per arribar a dalt m'espera. El lloc on ens trobem es espectacular.
Estem a punt de coronar. Ja veiem el final. Emocionant !!!
Veiem la carretera del vessant sud, la que puja de Bédoin. Ciclistes i més ciclistes.......
Només de veure el cim ja et dona ánims i força per acabar. Per l'altre costat, tot es pelat.
Últims metres..... ja hi som. Per fí !!!
Ho hem aconseguit!!! Ens felicitem!!! A dalt potser hi havia un centenar de ciclistes, i tothom content d'haver conquerit aquesta mítica pujada. Ens fem la foto.
Baixem per la vessant sud. Trobem molts ciclistes pujant. Molts més que pel costat que nosaltres hem fet. La vessant per Bédoin es la més famosa. Ens parem a fer una foto al monument que hi ha en memòria de Tom Simpson.
Varem acabar l'etapa tornant per Bédoin (on es veien ciclistes per tot arreu, es respirava ciclisme). Sortida molt bonica i espectacular. Podeu trobar més dades aquí. Totes les fotos aquí.
 |
MOLTES GRÀCIES A LA FAMILIA SAUVAGE PER LA SEVA ACOLLIDA. MERCI MARIA, MERCI PHILIPPE, À BIENTÔT!! |
